Jo, Judit, Juditha comença amb l’experiència que la Judit M. Gené viu durant els fets d’Urquinaona de 2018. Durant aquestes manifestacions, es grava a si mateixa per mostrar el testimoni de la violència que va experimentar durant aquelles jornades. Aquesta violència, a posteriori, esdevé pràcticament còmica, però representa un dels moments més impactants que ella, -com molts altres joves-, va viure.

A partir d’aquesta experiència es personifica en la Judit, un personatge imaginari, que es transforma, es multiplica, es divinitza i es trenca per mostrar-nos la complexitat que suposa, i que ha suposat, fer la revolució. Un personatge que ens mostra el munt de runes i destrucció que les revolucions han generat en el paisatge de la Història. Existeix alguna manera de canviar el món sense haver d’enderrocar-ho tot?

El concepte “revolució” portat al límit des d’una perspectiva juvenil

Coralina és la serventa de la mansió d’Ottavio, on va néixer i va ser criada “com una filla” al costat de l’hereu, el jove Florindo. Però ara el senyor Ottavio ha enviudat en una edat avançada i s’ha tornat a casar amb Beatrice, que mou tots els fils amb astúcia per tal que el seu propi fill, Lelio, sigui el destinatari de l’herència del vell. Ha aconseguit desterrar el jove Florindo de casa seva i Coralina, degradada a la condició de serventa d’últim nivell, ha decidit seguir-lo. Sobreviuen gairebé com captaires amb la miserable pensió que els passa l’encegat senyor Ottavio. Però Coralina és lúcida i tossuda, i es fixarà com a missió restaurar la bona posició de Florindo davant del seu pare i el seu patrimoni…

Així comença un teixit enredat d’estratègies i complicacions que desencadenarà fervors amorosos, pactes amb notaris, complots entre el servei i molts objectius entrecreuats en una història apassionada que convertirà el Teatre La Biblioteca en una festa… i en un gran embolic

Un gran espectacle de Goldoni que converteix el Teatre en una autèntica festa d’estiu

El que queda de manifest de 17 veces reloaded és que Faemino i Cansado sempre fan el que els dona la gana i ara, amb la seva edat, amb més motiu.Segons la tradició Kaon Lin de la bimil.lenària cultura xinesa, el Déu Kuan Lon, l'única deïtat que viu en una cantimplora, permet a un ésser humà gaudir de clarividència catorze vegades en una vida. Faemino y Cansado es passen pel forro la tradició Kaon Lin de la bimil·lenària cultura xinesa, com moltes altres, i sostenen que catorze són poques i que ells ja en porten disset.

Aquest espectacle és, sens dubte, el més rupturista de la seva trajectòria. Abandonen la sensatesa que sempre els ha acompanyat en la seva carrera i es llancen sense paracaigudes a una piscina mig plena, com diria un optimista. Galopen per fi sobre un cavall desbocat i es despullen de qualsevol pàtina de seny. [Tot això són metàfores l'objectiu és omplir]. Esperem que riguin, que és el que busquen amb afany.

L'espectacle més rupturista de la parella de còmics

Fins on estaria disposada a arribar una mare perquè la seva filla aconsegueixi allò que vol? Un text que ens parla sense embuts sobre la cultura de la hipersexualització i la pornificació dels i de les menors.

Sobre l’escenari una psicoterapeuta (Marta Marco), repassa les repercussions d’un cas extrem: la filla de vuit anys de la seva pacient vol posar-se pits. A través d’una circumstància que pot semblar-nos aberrant i anormal ens convida a revisar la nostra cultura. Quan, i com, comences a adonar-te que la teva moral està sent dirigida perla cultura popular? L’autora ens llença a través d’aquesta història un punyent “I si?”en una societat en la qual la sexualitat i el gènere són una part tan important de qui som, com ens identifiquem, i com ens definim. Quan és massa d’hora per lluitar pels nostres ideals sexuals?

la voluntat d'una filla té límits per a una mare?

Què ocorre quan li donem veu a aquelles persones a les que la societat ha preferit callar o fer veure que no existien? Quina importància té una dona de 87 anys que fa ganxet per passar la por a la mort? Els motius d’una dona anònima per voler o no ser mare? Les inquietuds i pors d’una nena que somia el seu futur? Les situacions que porten a una dona a odiar el seu cos o a patir una depressió? Per nosaltres, tota. Benvingudes al nostre tour nocturn. A la nostra autòpsia arqueològica d’una comunitat: les dones i la seva salut mental.

Espectacle basat en testimonis de dones reals

Us presentem l’espectacle L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol i dirigida per Àngel Llàcer. L’espectacle, que compta amb l'actuació de la granollerina i membre de la companyia local Quatre x Quatre, Marga Alerm, és el resultat del procés de creació que s’ha pogut veure al programa de Televisió de Catalunya “La Puntual”, la segona temporada de l’exitós programa “El Llop” i que va donar com a resultat un nou muntatge de “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà. Un muntatge amb una adaptació absolutament fidel al text original, una gran comèdia costumista que posa en valor l’artesania del fet teatral.

L'Auca del senyor Esteve és una obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d'aquella època. L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemàtica que visqué el mateix autor. El missatge de Rusiñol a propòsit de les relacions artista-societat és molt clar: el reconeixement recíproc. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport econòmic de la pròpia classe social; de l’altra, el reconeixement crític i conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar mancada d'una dimensió espiritual, però també d'haver sabut crear les condicions materials per les quals pot florir l'art professionalment.

Una obra de Santiago Rusiñol dirigida per Àngel Llàcer